|
<< Empreses | Índex | Blaverisme i Madrid >> PersonesTaula de continguts
1 - Juan García SentandreuREPORTATGE publicat a EL PAIS i traduït al català per ANNA-Notícies El 'blaverismo' resucitatL'advocat Juan García "Blassentandreupiñar", relacionat amb grups ultres, busca recuperar l'espai polític regionalistaEL PAÍS - València EL PAÍS - 11-12-2004 Relacionat amb els sectors espanyolistes més conservadors, Juan García "Blassentandreupiñar", activista universitari, advocat, agitador i ara dirigent d'un xicotet partit denominat Coalición Valenciana, s'ha convertit en una pedra a la sabata del Partit Popular. Representant del secessionisme lingüístic més enardit, García "Blassentandreupiñar" ha sigut, paradoxalment un dels què més ha fet pel reconeixement de la unitat lingüística del valencià i el català. Gràcies al seu interès -des d'Alternativa Universitària, una de les organitzacions estudiantils més dretanes- a impedir que la Universitat de València reconegués la unitat de la llengua en els seus estatuts, el Tribunal Constitucional va acabar donant la raó a l'autoritat universitària en 1997 i va establir una jurisprudència que ara és utilitzada com a suport legal pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero per a justificar en el memoràndum dirigit a la Unió Europea la unitat d'una llengua que a la Comunitat Valenciana es denomina valencià i a Catalunya i Balears, català. La sentència del Tribunal Constitucional va ser protestada amb una gran manifestació el 13 de juny de 1997 pels carrers de València per part de sectors conservadors i secessionistes. En la pràctica, va ser una espècie de cant del cigne. Després d'ella, el PP dirigit per Eduardo Zaplana va emprendre la línia de creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua per a treure la polèmica lingüística de l'agenda política. En aquella manifestació -que García "Blassentandreupiñar" ha intentat reeditar amb motiu del memoràndum del Govern a la UE i en un ambient d'excitació en sectors conservadors encoratjat pel Consell que presideix Francisco Camps- aquest advocat valencià va participar com a dirigent del Grup d'Acció Valencianista (GAV), una entitat radical l'activitat de la qual, sovint violenta, va deixar un trist record en la transició i en els anys posteriors i al si de la qual va arribar procedent de ben coneguts sectors de la ultradreta universitària. Només un any després de la multitudinària manifestació de 1997, el Consell Valencià de Cultura emetria el conegut dictamen que donaria peu a la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua en què es reconeix la pertinença del valencià i el català a un mateix sistema lingüístic. Tot això al mig d'un tens procés en què García "Blassentandreupiñar" no va tenir cap inconvenient a acudir amb diverses desenes de persones a llançar ous i tomaques als membres del CVC que intentaven acordar el dictamen sobre el valencià. Vinculat des de la seua etapa universitària als cercles de la ultradreta valenciana i espanyola -el servei de seguretat de la manifestació convocada per Coalició Valenciana el passat dia 27 de novembre va estar a càrrec dels integrants del partit ultra Espanya 2000-, García "Blassentandreupiñar" ha tingut oportunitat de desplegar una major activitat pública amb els governs del PP, una formació en què alguns càrrecs públics no oculten les seues simpaties per aquest advocat, casat i pare de tres fills. President del GAV durant set anys i vinculat a entitats blaveres com la Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de València, va decidir, després de la marxa d'Eduardo Zaplana a Madrid i amb la derrota del PP en el Govern central, buscar el seu propi espai polític. Així, García "Blassentandreupiñar" va recórrer a una operació de manual. Primer va crear la Fundació Nou Valencianisme, de la que segueix sent president, com a pas previ a la constitució de Coalició Valenciana el passat mes de novembre. "Durant anys, una gran majoria valenciana ha estat suportant que les persones en què havíem delegat la representació política i cívica dels nostres interessos, ens anaren traint i oblidant-se d'aqueix necessari servei públic a qui s'havien compromès", afirmava García "Blassentandreupiñar" en la presentació del seu partit. Després afegia: "La lluita pel valencià segueix més exasperada i enverinada que mai". A la nova faceta de dirigent de partit polític -on ha buscat als desencantats amb Unió Valenciana i del PP, com a Dolores García Broch o Joaquín Corredor-, Juan García "Blassentandreupiñar" ha afegit la d'autor de distintes publicacions -capaces de fer ruboritzar als escolars- en què aporta la seua pròpia visió sobre la història i la llengua valencianes. Una visió destinada a dotar d'un cert corpus ideològic als sectors més radicals del secessionisme lingüístic. En el salt a l'activitat política, García "Blassentandreupiñar" ha comptat amb el suport de l'exdirectora del periòdic Las Provincias María Consuelo Reyna, l'excap de gabinet d'Eduardo Zaplana en la primera legislatura Jesús Sánchez Carrascosa i persones relacionades amb l'activitat cultural com l'escriptor Fernando Sánchez Dragó; el cap de publicacions de la Diputació de València, Carles Recio, i el cap de premsa del president de la Corporació provincial, Baltasar Bueno. Una relació que va portar al dirigent de Coalición Valenciana a demanar al president de la Diputació de València, Fernando Giner, que abandonés el Partit Popular per a sumar-se al nou projecte polític. Amb contactes en certes instàncies del PP, que li van obrir les portes de Presidència durant l'etapa Zaplana, García "Blassentandreupiñar" ha vist en les arengues victimistes del Consell de Francisco Camps i en la presentació de Josep Lluís Carod Rovira -el líder d'Esquerra Republicana de Catalunya- com una amenaça per als valencians el caldo de cultiu necessari per a reeditar novament el blaverisme. García "Blassentandreupiñar", que el 27 de desembre va aconseguir treure diversos milers de persones al carrer després de l'agitació anticatalanista que ha promogut el Consell, no ha descuidat tampoc la seua faceta d'home de negocis i les seues vinculacions amb les organitzacions empresarials. Al costat de la seua activitat com a advocat -està col·legiat a València des de 1987, després d'emprar més del compte per a acabar la carrera de Dret- García "Blassentandreupiñar" també exerceix com a empresari. En aquest camp, les seues iniciatives més recents estan relacionades amb el món immobiliari, amb dues empreses dedicades a la compravenda d'immobles i solars i a la construcció, activitat que ha diversificat amb la constitució, dies després de conèixer-se l'elecció de la ciutat de València per a organitzar la Copa de l'Amèrica de 2007, d'una empresa d'arrendaments nàutics. Però, sobretot, "Blassentandreupiñar" està relacionat des de fa anys amb el món dels discapacitats i apareix com a soci o apoderat en diverses empreses que regenten residències i centres diversos. Un sector en què recentment ha obtingut un reconeixement, en accedir a la presidència de la Federació Valenciana de Centres Especials d'Ocupació, entitat que compta amb línia pressupostària pròpia de la Conselleria d'Ocupació. Des d'aqueix lloc ha aconseguit representació pròpia en la Confederació Empresarial Valenciana i accés directe al seu president, Rafael Ferrando. A més, edita una revista sobre els centres d'ocupació. Aquestes entitats, que es beneficien d'exempcions del 100% de les quotes de la Seguretat Social i no paguen imposts perquè, almenys en teoria, són institucions sense ànim de lucre, col·loquen discapacitats físics i psíquics, el sou de les quals paga en part l'Administració, que aporta la meitat del salari mínim interprofessional. Els centres realitzen treballs, generalment manuals, que els subcontracten empreses diverses. Un d'aqueixos centres, a Enguera, va ser objecte de polèmica, a mitjan els anys noranta, després que la Conselleria de Treball detectés una sèrie de "anomalies econòmiques i de funcionament". Els inspectors van detectar que el centre acollia a més usuaris dels permesos, tenia importants llacunes burocràtiques i mancava d'infraestructures bàsiques com a sistemes de detecció i d'alarma contra incendis. A més, l'alimentació que rebien els disminuïts no era l’"adequada". Però el més greu era que, segons els inspectors, l'activitat del centre estava enfocada principalment "a l'activitat productiva" en detriment de tècniques de "socialització, formació d'hàbits d'autonomia i convivència i activitats d'oci i temps lliure". En l'econòmic es denunciaven remuneracions inferiors a les estipulades, així com "indicis de presumptes falsificacions" de nòmines. Així mateix, en els darrers temps aquest individu és la figura més destacada de l’anomenada “Plataforma Constitucional”. En ella estan integrats diversos grups totalment contraris a la normalització de la llengua catalana en els diversos territoris on es parla a l’Estat espanyol: Principat, País Valencià, Illes Balears i Franja de Ponent. I això ens fa pensar clarament en què el secessionisme i l’anticatalanisme valencià tinguen algun tipus de recolzament o suport per part de sectors estatalistes madrilenys. Afegim, encara que siga a títol anecdòtic, que aquest individu té un germà de nom José que pertany al grup ultracatòlic conegut com a Legionaris de Crist. Curiosament, aquest germà seu dóna classes al Col.legi Reial Monestir de Santa Isabel, ubicat en el catalaníssim barri barceloní de Sarrià. No diu aquesta família que no vol saber res de Catalunya? Sembla que per a algunes coses els va molt bé. 2 - José Luis RobertoInformació treta d’Internet “La plataforma España2000 se gestó en Valencia dirigida por el fascista José Luis Roberto, alias "el cojo", empresario, abogado y presidente de clubs de alterne en la Comunidad Valenciana. Sus iniciativas políticas se remontan años atras, donde obligaba a sus trabajadores de Levantina de Seguridad a afiliarse a la Coordinadora Obrera Nacional Sindicalista. José Luis Roberto fue detenido durante la transición por la colocación de dos bombas en unas encuentros independentistas en Valencia, hechos por los que nunca fue condenado. Se rumorea que en 1990 habría creado uno de los grupos neonazis mas violentos del estado español, Acción Radical, desarticulado años más tarde por sus reiteradas agresiones, por posesión de armas y por la muerte de Guillem Agulló. Tras este golpe policial contra esta organizacion, en 1998 surge el FAS (Frente Anti Sistema), supuestamente heredera de la anterior formación el cual se autodisuelve tras dos años de palizas y agresiones. A principios del 2000 nace Armagedon otra organización nazi que la dirección de la cual desde algunos medios se atribuyó supuestamente a José Luis Roberto, la cual es desarticulada por la policía en su primera acción, en la que quemaron tres sedes de partidos políticos y 13 de sus miembros fueron detenidos, siéndoles encontradas armas en los registros domiciliarios y acusados de asociación ilícita. En verano del 2000 José Luis Roberto junto con miembros de una organización ultraderechista inglesa compraron varias casas de una aldea semiabandonada en Las Prediches (Alicante) con la intención de crear un campo de entrenamiento para grupos nazis, pero dos miembros de la organización inglesa son detenidos por una orden internacional de busca y captura dictada por la Interpol. Ante la presión de los medios de comunicación se ven obligados a ver parado su deseo de crear organizaciones fascistas en la Comunidad Valenciana. En la biografía de este personaje fascista están incluídas que fue director de un colegio militar y profesor de historia, donde explicaba a sus alumnos lo buenas que eran las SS en la Segunda Guerra Mundial y tratando de influenciar a sus alumnos con sus ideas nacional-socialistas. Propietario de la empresa de seguridad “Levantina de Seguridad”, número uno en denuncias por agresión en la Comunidad Valenciana, también es dueño del gimnasio “Levantina” donde sus matones se entrenan. Tras cada desalojo de un centrol social okupado en Valencia, la empresa Levantina acude a la casa (antes ya ha pactado con la policía) para encargarse de la custodia del inmueble, ya pasó en el desalojo del Kasal Popular, en Malestric donde los vigilantes hicieron una hogera en la puerta de la casa, con las pertenencias de los okupantes y más recientemente en el desalojo del C.S.O. Malas Pulgas, donde la policía entregó las llaves de la casa a José Luis Roberto delante de la protesta que estaba teniendo lugar enfrente de la casa. Secretario Técnico de la Asociación Nacional de Empresarios de Locales de Alterne (A.N.E.L.A.), en contacto con mafias de protistución rusa trajeron a españa a 274 prostitusas rusas, las cuales no dudó en llevar a la manifestación racista de Ruzafa el 2 de marzo del 2002 para que pareciera que fuesen más personas las que acudieron a la manifestación”. Aquest senyor, en consonància al seu ideari ultradretà espanyolista, és un enemic acèrrim del nacionalisme i dels nacionalistes. Ja hem vist com posà dos bombes en una trobada independentista. I en consonància també amb això, professa un total anticatalanisme. Els darrers temps així ha col.laborat estretament amb J. García Sentandreu. No debades, com ja hem dit, en la darrera manifestació anticatalanista important (promoguda per Juan García Sentandreu i Juan Lladró bàsicament) del 27 de novembre de 2004, no sols el seu partit participà, sinó que membres del seu partit es feren càrrec de la seguretat de la manifestació. Des del fòrum de la web d’aquest partit s’ha amenaçat recentment i s’han donat sense el seu consentiment dades personals seues del jove suecà militant d’ERPV Jordi Manyes. 3 - Juan LladróPrincipal subvencionador i espònsor del blaverisme des de fa temps. Les seues aportacions econòmiques sembla que varen salvar la RACV, de la qual hem parlat, en temps de govern del PSPV. Hui dia és espònsor confès del partidet que vol montar Sentandreu. No sols això, sinó que s’ha jubilat i, retirat de l’activitat empresarial, dedica totes les seues energies a l’anticatalanisme. No exagerem si diem que sense ell i les seues aportacions econòmiques, el blaverisme hauria desaparegut fa anys. També és membre dels “Caballeros del Puig”. Aquesta és una institució on es reuneix gent de la classe alta de la ciutat de València, totalment castellanitzada i totalment pro-monàrquica. No debades el cap d’ella és l’actual rei d’Espanya (en tant que suposat descendent de Jaume I). L’obsessió d’aquest senyor pel monestir del Puig li ha dut a fer que s’aproven dins d’ell les anomenades “Normes del Puig”, que són les normes ortogràfiques secessionistes blaveres. Té una ideologia anticatalana fins al límit. I, és clar, una visió de la valencianitat reduïda a la seua nadiua comarca de l’Horta. Això no li impedeix (com la resta dels seus germans) d’educar els fills en castellà, com es va poder apreciar en un reportatge monogràfic que Canal 9 dedicà a aquesta família. En aquesta entrevista podem copsar molt bé el seu grau d'anticatalanisme. Podem i devem exculpar als altres dos germans Lladró (José i Vicente), que tot i ser plenament espanyolistes, sembla que no comparteixen els delirants postulats blavers del seu germà, per als quals evidentment se’n va bona part del capital que guanya l’empresa, la qual cosa, com a bons empresaris, no els deu fer massa gràcia, i més en els temps actuals, en què eixa empresa està passant, sembla ser, per greus dificultats financeres. 4 - María Dolores García BrochEx-membre d’UV i ex-regidora de Cultura (!) a l’Ajuntament de València entre 1991-5. D’entre les seues “gestes” quan va ser regidora de Cultura, tenim que va dir que no volia res en “polaco” a l’Ajuntament; o que volia que es fera la prova del Carboni 14 al Penó de la Conquesta per a comprovar si era verídic. Filla de pare aragonès, pateix d’un anticatalanisme delirant i paranoic. És la propietària de l’Academia Garcia Broch, ubicada molt a prop de l’Avinguda (com no) del Regne de València, a la ciutat de València. És un centre concertat on es fa TOT en castellà. S'integrà en CV però, com tanta gent, i degut al caràcter xulesc i autoritari de Juan García Sentandreu, acabà anant-se'n del partit. 5 - Fernando GinerPresident de la Diputació de València amb el PP fins a 2007 i antic dirigent d’UV que es passà al PP a mitjans dels 90. Alcalde a més del seu poble nadiu, Vallada (La Costera). Mestre d’escola que passà un any a Vilanova i la Geltrú, prop de Barcelona, i que pateix d’un anticatalanisme igualment exagerat. Les seues intervencions a les Corts Valencianes (tant sota UV com sota el PP) sempre han estat prou delirants en eixe sentit. Des de la Diputació de València, subvenciona generosament institucions blaveres i al mateix temps publica tot el que pot amb ortografia secessionista o en castellà sobre temàtica blavera. 6 - Jesús Sánchez CarrascosaJa hem parlat d’ell en parlar de la seua ex-dona Maria Consuelo Reyna. Director, fins que deixà d'editar-se, del “Diario de Valencia”, principal òrgan del blaverisme periodístic hui en dia. És, com hem dit adés, murcià d’origen i amic de la infància d’Eduardo Zaplana. L’actual orientació de Zaplana cap al blaverisme s’explica pel fet que ha perdut el control del PP en mans de Camps i els seus aliats. Llavors s’està recolzant en els sectors més blavers i ultres del PP valencià. I en aquesta caiguda al buit ha arrossegat el seu paisà. 7 - Carles RecioPersonatge d’allò més curiós. Ex-militant del GAV en la seua joventut, va participar en una de les “gestes” d’aquesta banda: soltar ratolins quan estava fent una conferència a la ciutat de València David Rosenthal, traductor del “Tirant lo Blanc” a l’anglès. Després va fer un gir cada volta més “moderat”, acceptant l’ortografia oficial i acostant-se a sectors catalanistes des de mitjans dels 80. Fins i tot a principis dels 90 semblava l’exemple modèlic de blaver reconvertit. D’aquesta manera, començà a ser col.laborador habitual del “Levante-EMV”. Però els seus articles traspuaven una obsessiva tendència a negligir tot símbol o rastre de catalanitat a València. Això el va anar allunyant dels seus nous “amics” catalanistes. Els darrers anys, “ha eixit de l’armari”, com diuen ara, i s’ha alineat amb les tesis blaveres de la seua joventut. Ex-cap de publicacions de la Diputació de València, presidida per Fernando Giner, de qui ja hem parlat. Des d’aquest càrrec, un dels primers llibres que tingué molt d’interès a reeditar va ser “El Perill Català”, de Josep Maria Bayarri, de qui ja hem parlat. Ha intentat, fracassant rotundament, crear un nucli blaver en les comarques centrals del País Valencià (d’on prové el seu cap Fernando Giner. Potser ho fa això per indicació seua). Així, ha participat en diversos actes “culturals” per eixes comarques, alguns dels quals han acabat en escàndol. Així per exemple, va ser pregoner de les festes de Montaverner (Vall d’Albaida) i va fer un pregó insultant i burlant-se d’algunes persones del poble, a conseqüència de la qual cosa, en aquell poble s’enfadaren amb ell de tal manera que literalment hagué d’eixir per cames. I això ens revela la seua complicada psicologia. És un individu que té un estil provocador, sovint ofensiu amb els que no li cauen bé, i sempre en el límit de la legalitat. D’aquesta forma, els seus escàndols han estat continus. Recordem sense anar més lluny com va ser guionista d’un còmic anomenat “Fallerel.la”, en què ofenia els fallers, que s’enfadaren amb ell. Una altra prova de la seua recargolada i polèmica personalitat l'hem tinguda fa poc en juliol de 2005. Resulta que s'ha sabut que aquest senyor regentava en plena ciutat de València un prostíbul masculí. I davant d'això no sols ha intentat negar-ho sinó que ha dit que estava fent una "obra social" (!). L'escàndol en la política valenciana ha estat majúscul i tots els partits de l'oposició demanaren al seu cap Fernando Giner que el destituïra de cap de publicacions de la Diputació. En aquest enllaç se'ns explica tots aquests vergonyosos fets. I la darrera prova de la seua complicada i conflictiva mentalitat l'hem tinguda fa poc. I és que aquest senyor, tot i estar casat, sempre ha tingut coquetejos amb l'homosexualitat, mai millor dit. El fet del prostíbul masculí ja és indicador, però hi havien altres indicis, com ara una novel.la que escrigué on el protagonista era un suposat príncep de la casa reial catalano-aragonesa homosexual, o un guió per a un còmic que va fer ell, al voltant del casament de Felip de Borbó amb Letizia Ortiz, on el protagonista era un príncep que deixava la seua princesa promesa per a juntar-se amb el seu criat. Doncs ha fet pública aquest senyor la seua homosexualitat (cosa que, com diem, a València era un secret a veus), i això ha fet que el seu cap Fernando Giner l'haja destituït immediatament per no combregar això amb l'ideari de la dreta valenciana. 8 - Baltasar BuenoEx-cap de premsa de la Diputació de València presidida per Fernando Giner. Aquest senyor fou columnista habitual de “Las Provincias” en la seua època més blavera i també col.laborador del “Diario de Valencia”, on ha defensat sempre el més tancat anticatalanisme. A banda d’això ara ha donat suport públicament al projecte polític de Coalición Valenciana. A hores d'ara presideix el diario "Valéncia Hui", vinculat a Juan Lladró i, sembla ser, a Fernando Giner. Segons el llibre "La pesta blava", de Vicent Bello, ell era, junt amb Ricardo Bellveser, el "negre" que li escrivia els articles que publicava el difunt líder de l'anticatalanisme Vicente González Lizondo en el diari "Las Provincias". 9 - Manuel LatorreActual president del GAV. Mà dreta de Sentandreu, tant a la Fundació Nou Valencianisme com a Coalición Valenciana. Li fa la feina bruta, captant i esperonant joves radicals (com els germans Rochina, dels quals parlarem més avall) a cometre actes violents. 10 - José VidaganyFosc i pràcticament desconegut jove advocat de la ciutat de València. És un dels caps visibles tant de la Fundació Nou Valencianisme com de Coalición Valenciana. Semblaria ser un advocat mediocre, amb formació escassa (de fet segons diuen encara està fent estudis de tercer cicle) i, pel que es veu amb ganes de notorietat (com molts dels blavers). Col.laborador també habitual de la premsa blavera. No podem donar molta informació més d'ell perquè, malgrat que és un dels caps visibles com hem dit del projecte ultrablaver de Juan García Sentandreu i, per tant, aspiraria a ser important i conegut, en el fons no ho és, i sols és conegut dins del submón blaver. 11 - José María ChiquilloHistòric dirigent del blaverisme que ha passat per tots els seus estadis: Des de les Joventuts del GAV (on coincidí amb Carles Recio), fins a UV. Dins d'UV n'ha ocupat càrrecs de rellevància, com ara diputat al Congrés dels Diputats de Madrid, fins a arribar a ser el seu màxim dirigent, càrrec que ha deixat enguany després d'un ajustat resultat en les eleccions internes per a triar president d'eixe partit. Sembla ser no obstant que aquest senyor personifica un tarannà molt comú en molts dels que s'han ficat en el blaverisme: La recerca desesperada de càrrec. Així ja les darreres eleccions generals anà UV en coalició amb el PP, fruit de la qual cosa n'obtingué el càrrec de senador per eixe partit (que ocupa actualment). Semblava també que les seues darreres intencions com a president d'UV eren acabar conduint eixe partit a la integració total en el PP. Dins d'eixe nou posicionament seu, doncs, de submarí del PP en el blaverisme, ha fundat fa poquet junt amb Amparo Picó, adjunta a ell en la presidència d'UV quan ell manava, un nou partidet blaver, del qual se sap poca cosa: Unió de Progrés de la Comunitat Valenciana. En qualsevol cas, com hem dit, aquest senyor sembla ja integrat de ple en el PP, i aquest partidet potser estaria instigat per eixe partit, amb la intenció hipotètica de tenir "controlat" el blaverisme. 12 - Fermín PalaciosDirigent del dretà Sindicato Independiente, que a nivell estatal rep la denominació d’ANPE (Asociación Nacional de Profesionales de la Enseñanza). És un individu natural de La Rioja que escriu a la premsa local valenciana agressius articles contra el nacionalisme valencià i la normalització lingüística. En els darrers anys, ha estret els vincles amb Sentandreu. Es va entrevistar amb ell abans de l’estiu de 2004 i ha participat activament en les darreres mobilitzacions blaveres. Així en la manifestació blavera del 27 de novembre de 2004 anava a la dreta de Sentandreu. També és cert que en els darrers anys ja no comparteix tant protagonisme com abans amb Sentandreu, la qual cosa podria ser indici de cert distanciament. 13 - Alejandro Font de MoraActual Conseller d'Educació en el govern valencià governat pel PP. Milita, doncs, en eixe partit, i fins a la data no se li coneixien especials tendències anticatalanistes (volem dir, dins del que en la dreta valenciana es pot considerar, per així dir-ho "normal"). Tampoc es pot dir que fins a la data haja optat obertament pel secessionisme lingüístic, si bé això també és potser perquè el càrrec que n'ocupa li ho impedeix. Els darrers temps, però, la seua agressivitat anticatalanista ha anat "in crescendo". Així, quan l'AVL anava a emetre el famós que reconeixia la unitat de la llengua catalana en desembre de l'any passat, es va presentar on estaven reunits els acadèmics i va interrompre la sessió violentament, amb l'objectiu d'intimidar-los. Cosa que no aconseguí, perquè aquest dictament, per molt retallat i suau que fóra, isqué a la llum el 9 de febrer de 2005. El dictamen, per cert, es pot trobar en línia en la web de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. També se l'ha vist en el soterrament d'alguns importants blavers morts recentment (Xavier Casp, Joan Costa), al costat de destacats anticatalanistes, com Fernando Giner, Juan Lladró, o el mateix Juan García Sentandreu. Recentment s'ha sabut que la seua conselleria subvenciona la pàgina web de "Lo Rat Penat". 14 - Esteban González PonsEsteban González Pons és ex-portantveu del govern autonòmic valencià del PP, ex-Conseller d'Obres Públiques i actual Senador pel PP a Madrid. Anteriorment, ha exercit diversos càrrecs en ell i també va ser senador pel PP valencià a Madrid. De nou tenim una pesona que no era externament blavera ni havia manifestat abans obertament aquesta ideologia. Però en novembre de 2005 va començar a fer proclames anticatalanistes a conseqüència del Correllengua al Nou Camp, on es va desplegar un mapa dels Països Catalans. Llavors el Sr. González Pons va criticar això i va treure la vella idea attardiana segons la qual el suposat expansionisme de Catalunya per València i Balears era igual a l'expansionisme dels nazis per Centreeuropa als anys 30. També ha criticat durament el fet que l'Ajuntament de Simat de la Valldigna (Safor), per majoria absoluta haja decidit que les diferents webs municipals duguen l'extensió .cat (decisió que per molt que li moleste és plenament democràtica). La llista, en fi, dels seus darrers escarafalls pro-blavers o directament blavers s'incrementa dia rera dia. Segurament, no serà el darrer episodi de la voràgine anticatalanista en què sembla immers aquest senyor. Podem dir, però, que quan era portantveu, ell sols "transmetia" la postura oficial del govern valencià respecte a un determinat afer. Tanmateix, aquest senyor i el seu gir anticatalanista demostren a la perfecció una de les característiques de la dreta valenciana d'ençà de la transició. I és que la dreta valenciana, quan té problemes (com en aquests moments, en què es troba immersa en una voràgine d'escàndols de corrupció i de mala gestió), tira mà de l'anticatalanisme per a distreure la població. És un fenomen molt semblant al que en la nostra societat fan el futbol o la programació rosa en la televisió. I a poc que hi pensem, és quelcom molt antic, car ja els romans tiraven mà del "panem et circenses" (repartiment de pa gratuït i espectacles en el Colisseu de Roma) per a distreure la població quan hi havia problemes. 15 - Serafín CastellanoEx-portantveu del PP a les Corts Valencianes i actual Conseller de Governació. Tot i que, de manera semblant a González Pons, en tant que portantveu, podria estar dient el que altres li diuen que diga, aquest senyor sempre ha dut una certa línia anticatalanista, insistint en aquest tema sempre que ha pogut. Aquesta certa obsessió anticatalanista podria deure's a dos factors. En primer lloc, una possible falta d'idees, i és que l'anticatalanisme és un recurs fàcil de la dreta valenciana quan no té recursos o quan no sap per on eixir. En segon lloc, aquest senyor podria voler mostrar amb aquest anticatalanisme una certa imatge de duresa. Obeiria, doncs, el seu anticatalanisme a una personalitat acomplexada, i en el fons, insegura de si mateix. El cas és que aquest senyor ha incorregut els darrers temps en escarafalls i borfegades anticatalanistes impròpies del seu càrrec, com dir que si l'Estatut valencià no parlava d'idioma valencià convocaria el poble valencià a manifestar-se a favor d'això. Quan diu això no se sap si parla com a representant d'un partit polític o com a portantveu del govern valencià. 16 - Gema AmorGema Amor és ex-Consellera de Cooperació i Participació del govern autonòmic valencià, i actual regidora a l'Ajuntament de Benidorm. Aquesta xica benidormera ha passat per diversos càrrecs dins de l'Administració autonòmica, sempre de la mà de l'actual president, Francisco Camps. Al principi del govern del president Camps, a l'igual que ell mateix, mostrava una línia moderada i fins i tot lleugerament autonomista. L'arribada del PSOE al govern de l'Estat el 2004 marcà una inflexió en la línia d'actuació de l'executiu Camps. De ser un fosc i mediocre president autonòmic, intenta des de llavors guanyar punts i fama en el PP estatal a costa d'una oposició furibunda i des de tots els angles possibles al govern central del PSOE. I d'entre aquestes qüestions està, com no, el tema de la llengua, que és recurs habitual de la dreta valenciana quan està absent d'idees. I dins de la campanya anticatalanista que l'executiu Camps du a terme, la senyoreta Gema Amor s'ha lluït en diverses accions llargues de comptar. Restarà el dubte sempre de si la gent com ella fa aquestes coses per convenciment o per ganes de prosperar dins del seu partit. 17 - José Manuel Ricart LumbrerasAdvocat de la ciutat de València que va ocupar càrrecs de rellevància en la confusa etapa pre-autonòmica sota la presidència d'Enric Monsonís en el temps que la UCD va presidir la Generalitat, doncs. Després d'un temps en el "Partido Regional de la Comunidad Valenciana", semblava haver-se integrat de ple en el projecte de "Coalición Valenciana", però a l'igual que altres, ha acabat deixant-lo. 18 - Joaquín CorredorEx-regidor del PP a la Pobla de Vallbona (Camp de Túria), també ha passat pel "Partido Regional de la Comunidad Valenciana", des del qual sembla haver passat de ple a "Coalición Valenciana". Tanmateix, sembla que tindria antecedents d'haver tingut contactes amb el blaverisme durant la transició. 19 - Miguel ZaragozáDirigent del partidet "Identidad Reino de Valencia", amb implantació a soles en la ciutat de València, sembla també haver-se integrat en el projecte de "Coalición Valenciana". És també president de l'associació "Amigos de Vicente González Lizondo", en nom de la qual escriu agressius articles anticatalanistes en la premsa local. No obstant, en abril de 2007 ha decidit trencar amb CV i tornar a UV, llençant greus acusacions contra Sentandreu i demanant que li torne certs locals. Això indica també un tarannà comú dels personatges blavers: Que acaben barallant-se entre ells molt sovint degut a fosques motivacions. 20 - Fernando MillánEx-regidor socialista en l'Ajuntament de València, ha passat a fundar el "Partido Republicano", que es proclama hereu del blasquisme amb tota la seua càrrega espanyolista i anticatalanista. Aquest partidet, que sols té certa implantació en el barri del Cabanyal de la ciutat de València, tradicional feu blasquista, també ha tramitat la seua integració en el projecte de "Coalición Valenciana". No obstant, a principis de 2007 s'ha donat de baixa de CV per raons desconegudes. 21 - Ximo BallesterDarrer cap d'UV després d'una dura pugna interna, i també regidor per aquest partit a Paterna (Horta Oest). Tot i que no es pot dir que siga una persona blavera radical, com Juan García Sentandreu o fins i tot el fundador d'UV Vicente González Lizondo, manté el partit en l'ortodòxia del blaverisme. Avui dia sembla desorientat davant la pressió de "Coalición Valenciana" perquè faça aliança amb ells de cara al 2007. La possibilitat de desaparició del seu partit que això suposaria, durant molts anys referent electoral del blaverisme, així com l'antipatia que el propi García Sentandreu provoca fins i tot dins del moviment blaver, fan que sota les relacions externament amables entre ambdós partidets hi haja una veritable lluita de poder i de personalismes que no se sap com acabarà. En abril de 2006 va dimitir de cap del partit degut a les eternes lluites internes dins del blaverisme. Li substituí Manolo Miralles. 22 - Ximo LanuzaHistòric dirigent del blaverisme, ja des dels seus inicis a la transició. Ex-militant del GAV, d’UV i d’altres nombrosos grupuscles blavers. I autor (o co-autor) de diverses gramàtiques blaveres i “estudis” sobre l’artificial “llengua valenciana”, que han estat objecte de severes crítiques per destacats especialistes estrangers, com veurem més avall. 23 - Toni FontellesMalgrat haver passat la seua infantesa al Principat, on son pare exercia de mestre d'escola, professa un anticatalanisme radical. Tot i que no té gairebé estudis, és un dels pseudo-intel.lectuals blavers oficials. En tal qualitat, és autor (o co-autor) de diverses gramàtiques blaveres, i, sobretot, d'articles d'opinió en la premsa local. Tant en un àmbit com en altre, ha rebut severes crítiques, que han estat especialment contundents pel que fa a les gramàtiques sobre la inexistent "llengua valenciana", com veurem més avall. 24 - Leopoldo PeñarrojaAquest professor d'institut de llengua castellana de la Vall d'Uixó (Plana Baixa), es va fer famós fa uns anys en esbossar les seues teories sobre l'origen mossàrab de la "llengua valenciana". Aquest origen de la parla autòctona de València ha estat totalment rebutjat per destacats experts, tant de l'Estat espanyol (com ara Antoni Ferrando), com de l'estranger (com ara el jesuita nord-americà Robert Burns). No obstant això, aquest senyor continua divulgant aquestes teories, sense por a fer el ridícul i forma part de la que ells consideren "intel.lectualitat" blavera. 25 - Ricardo García MoyaPseudo-intel.lectual blaver alacantí que porta molts anys ja siguent un dels escriptors habituals de la premsa blavera. D'entre les seues delirants teories destaca la que diu que a Lleida es parla de manera semblant a València perquè en l'Edat Mitjana hi anaven valencians a la Universitat de Lleida (!). Els darrers temps semblaria haver-se decantat més envers l'activisme blaver per Internet. Alguns diuen que ell estaria darrera d'un tal "Alerta i Acció", que fa delirants intervencions als fòrums d'internet. Ací podem trobar una recopilació dels seus increïbles articles. 26 - Voro LópezVoro López és un altre pseudo-intel.lectual blaver amb una producció escassa i de baixa qualitat. És membre de la RACV, on encapçala el sector partidari d'escriure amb accents, proper a UV, al PP i al degà d'aquesta institució, Juan Lladró. Darrerament, sembla que per influència directa de Juan Lladró precisament, ha entrat a formar part del professorat de la Universitat Cardenal Herrera-CEU (universitat privada vinculada a l'Església catòlica). 27 - Rafa GozalbesRafa Gozalbes és un fosc personatge que sembla que seria un dels que duen la web http://www.elpalleter.com/ (en la qual escriu delirants i ridículs articles). També està col.laborant activament en el partit "Coalición Valenciana". Sembla ser un personatge molt acomplexat, com se desprén dels seus articles, la qual cosa combina amb un talant netament provocador. Aquesta imatge que adjuntem ens ho demostra: Ací el veiem provocant als participants de la manifestació nacionalista del 30 d'abril de 2005 (que commemora la diada nacionalista del 25 d'abril) en passar per la nova seu del seu partit "Coalición Valenciana" en el carrer de les Barques a la ciutat de València. Conten però, que aquesta provocació no li isqué debades, i així un dels manifestants li va llençar un ou que li impactà en plena cara. No cal dir, en fi, que per molt que li molestara, aquesta manifestació era perfectament legal i tenia tots els permissos i autoritzacions corresponents. 28 - Elena Muñoz CarpíEx-Fallera major de València l'any 1996. Aquesta senyora simbolitza a la perfecció la connexió actual (molt més gran en la transició que ara, però) entre falles i blaverisme, i com per desgràcia la ideologia anticatalanista penetra en gran part (salvant honroses excepcions) del món faller. Ara mateix participa de ple en "Coalición Valenciana". També podria pensar-se, però, que és una persona que vol notorietat i que la busca en el món de la política, una volta esgotats els seus moments de glòria en el món faller. 29 - Jesualdo MasiáUn clar exemple de jove violent utilitzat pel blaverisme. Ex-militant de diversos grupuscles blavers, la seua “acció” més destacada va ser el lideratge, en nom del GAV (llavors ell era president de les Joventuts del GAV) d’un grupet de 10 ó 20 persones que intentaren, sense èxit, interrompre una conferència del llavors dirigent d’ERC, Àngel Colom a València, a la Societat Coral "El Micalet", en març de 1994 ( a la qual assistiren entre 200 ó 300 persones). Per això se li obriren diligències penals, sense arribar a condemnar-lo. Actualment està en l’òrbita de Coalición Valenciana i és una de les màximes figures intel.lectuals (!) del blaverisme. 30 - Alejandro EsteveAlejandro Esteve i d'esquenes, José Luis Conejero, altre dels atacants al Casal Jaume I de Russafa en Desembre de 2003 Un altre exemple de jove violent i problemàtic utilitzat pel blaverisme per als seus interessos. Ex-president de les Joventuts del GAV, se'l va veure en l'intent de boicot per part del GAV a la inauguració de la seu de l'IEC a Sueca (que reproduïm en aquesta web). I també participà en l'assalt, acompanyat d'altres dos xics, al Casal Jaume I de Russafa, en desembre de 2003, a conseqüència del qual furtaren material i causaren destrosses. Actualment fa dubtoses proclames de moderació i presideix la PJV. En gener de 2006 se'l va condemnar, per l'assalt i furt al Casal Jaume I de Russafa, a la ciutat de València comès a finals de 2003. D'aquesta agressió s'acusà els tres reconeguts membres i simpatitzants del Grup d'Acció Valencianista Alejandro Esteve, Amalia Bonheme i José Luis Conejero. Es va produir aquesta agressió el 29 de desembre de 2003, quan van forçar la reixa del Casal Jaume I de Russafa, van trencar el vidres de la porta, van escollar el local i apropiar-se de totes les coses de valor econòmic i també de les que trobaven del seu interés per motius ideològics. Entre allò que, pressumptament, van robar l'escamot blaver hi havia documentació amb dades personals dels socis del Casal, documentació de l'Associació de Pares i Mares del Col•legi Públic Balmes de València com ara fitxes dels alumnes, la llibreta d'actes o una carpeta amb extractes bancaris. Alex Esteve, expresident de les Joventuts del GAV i els altres dos encausats, actuals membres, foren condemnats per un delicte de robatori amb força i una falta de danys . La condemna tingué l'agreujant e motivació ideològica i l'atenuant de reparació del dany causat. Els jutjats imposaren la pena d'un any i tres mesos de presó pel delicte, vint dies de multa per la falta i la inhabilitació per exercir el sufragi passiu. Alejando Esteve fou condemat també a la inhabilitació com a càrrec directiu d'associacions. A més, els tres hagueren d’indemnitzar a ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ pels danys causats i abonar les costes processals, incloent-hi les de l’Acusació particular exercida per ACPV. Aquesta va ser la primera volta que se condemnà judicialment uns blavers per actes violents. Els blavers potser ho sospitaven que els passaria això, i just durant els dies que se celebrava el judici assaltaren la llibreria "Tres i Quatre". 31 - Toni i Àlex RochinaActuals dirigents de les Joventuts del GAV. Destaca especialment Toni, que a més és el president de les Joventuts del GAV, i que per cert fa delirants i increïbles intervencions als fòrums d'internet amb els pseudònims de "fanuc", "p_blavera" i "El Capo71", entre d'altres. D’entre les seues recents “gestes”, tenim un atac al bar nacionalista “Terra” del barri de Benimaclet de la ciutat de València, acompanyat d’altres joves d'extrema dreta, o l’arrencada impune de cartells de grups nacionalistes a les eleccions claustrals a la Universitat de València. També sembla que haurien participat, junt amb el grup secessionista aragonès oriental FACAO en greus amenaces i agressions a persones i entitats catalanistes durant els actes del Correllengua a la Franja de Ponent en octubre de 2003. Tenim un valuós testimoni de les malifetes d'aquests germans, en especial de Toni, i al mateix temps de la utilització que d'aquests joves amb problemes (com ara el mateix Toni, que és un fracassat escolar que diuen que estigué fins a quatre anys repetint COU) fan Manolo Latorre i un altre blaver del GAV, Miquel Real, mestre de generacions de joves violents, en aquest enllaç: http://lavanc.com/lavanc/iphp/not1.php?id=547 Per a tenir un molt complet llistat dels blavers d'abans i d'avui (si bé és cert que alguns dels que apareixen en aquest llistat, han deixat posteriorment de ser-ho), es pot consultar aquest enllaç: http://mural.uv.es/paugiba/escritors_valencians.htm
|
© 2004-2006 Antiblavers.info i altres contribuïdors |
visites