L’institut públic ha decidit denunciar els fets, que ja estan sent investigats.

Si els autors de les trucades no és algú del mateix grup afí no major de 30 persones que sempre surt als seus actes, s’especula que podria formar part de la pròpia Policia Nacional Espanyola, donat que el propi cap de la policia de València, Antonio Moreno Piquer, ha estat sempre vinculat al grup ultra España 2000 i hi compta amb adeptes arreu seu.

Només cal recordar que Antonio Moreno mai no ha amagat l’afinitat amb José Luis Roberto (àlies el Cojo, president d’España 2000 i la federació de puticlubs d’Espanya), ha signat cartes d’agraïment a Levantina de Seguridad per accions “meritòries” d’agents de seguretat privada i va presidir al 2009 el lliurament d’onze diplomes a guardes de seguretat que treballen a les ordres de Roberto agraint-los la seua “tasca professional”.

Aquesta gent no destaca pel seu nivell intel·lectual precisament, i, de ben segur, com en altres ocasions, han deixat prou evidències que, si es volen investigar des del poder policial o judicial, podran portar fàcilment a identificar els autors. Nosaltres no creiem que aquestes amenaces puguen ser reals, donat que aquests grups estan sota mínims i destaquen per la seua baixesa i covardia. No podrien reunir ni a 10 persones, així que l’empresa d’anar-hi “amb molts cotxes” sembla més que impossible. No obstant, amb la impunitat amb què han actuat al País Valencià aquest grup i el GAV, no podem deixar de tenir en total consideració l’amenaça i aconsellar que es prenguen les mesures pertinents.

Des d’Antiblavers, tot el nostre suport a l’IES Lluís Vives, tant per trobar els autors d’aquestes amenaces terroristes com amb la seua lluita en la defensa de l’ensenyament públic.

Passat un temps d’ençà de l’estiu, crec que podem afirmar que hem derrotat el GAV. I això és degut a diverses raons:

-Des del mes de juny de l’any passat no han respirat pràcticament.

-El 9 d’Octubre s’han resignat ja a que hi vagen els nacionalistes.

-La pressió mediàtica i policial sobre ells ha fet efecte.

-Ja no disposen d’Expojove per a captar adeptes. Passat un temps, podem afirmar que aquest va ser un triomf d’aquesta web, junt amb d’altra gent, és clar. Sense Expojove, el GAV no pot captar gent jove. I sense gent jove, el GAV és només un grup de vellets.

-En relació a això, molts dels seus vellets l’han anat palmant els darrers anys, i per tant, cada volta són menys.

-El seu braç polític, Coalició Valenciana, fracassà estrepitosament les darreres eleccions, i ha anunciat la seua dissolució.

-Ja no es veuen pràcticament pintades del GAV. I això vol dir que els quatre pringats de les JJGAV que les feien, per dir-ho d’alguna manera, s’han “jubilat”.

-La seua web valenciafreedom és cada volta més una web morta, i ara semblen haver-se refugiat en intentar promoure l’anticatalanisme en les Balears, davant el seu fracàs al País Valencià.

I encara podríem seguir.

Per això, com ja hem dit en altres llocs, la nostra web potser es replantejarà els seus objectius, i s’enfocarà a la lluita contra els principals agents anticatalanistes en sentit ample de la nostra societat.

Així doncs, HEM GUANYAT!

Webmestre.

Ramon Ferrer, membre de l’actual junta de govern, ha estat elegit el nou president obtenint dotze vots, mentre que l’altre candidat, Pérez Saldanya (actual president en funcions després de la dimissió d’Ascensió Figueres, que va renunciar el càrrec per integrar una de les llistes electorals del… ¡PP!), n’ha rebut cinc. Hi ha hagut tres vots en blanc.

Encara que la AVL oficialment diu que les candidatures presentades no responen a una batalla entre faccions, el cert és que ambdós candidats són molt diferents. Pérez Saldanya proposava una presidència allunyada de designis partidistes, una aproximació a l’Institut d’Estudis Catalans, i una col·laboració amb les entitats que promouen l’ús social de la llengua. En canvi, Ramon Ferrer proposa que l’AVL es concentre en l’estudi lingüístic de perfil més tècnic i a més és refractari al IEC, més encara tenint en compte el seu historial blaver.

Així no obstant, Ramon Ferrer va ser un dels defensors del dictamen de l’AVL que ratificava la unitat de la llengua catalana, fet que permet dir que en tot cas tampoc no és un blaver extremista.

Ja sabeu el que passa tots els 9 d’Octubres. Pel matí hi ha una anomenada “processó cívica”, que és un acte públic que se celebra des dels inicis del s. XX, i que des dels anys 70 del passat segle està monopolitzat per forces blaveres i d’extrema dreta, que l’utilitzen per a fer propaganda dels seus ideals i impedir que puga anar qualsevol nacionalista, usant la violència si cal.

Culpables d’aquesta penosa situació són dos bàsicament, a banda d’aquestes forces d’extrema dreta i blaveres evidentment. D’una banda, el PSOE valencià, que viu acomplexat davant de la dreta i l’extrema dreta valenciana des de la transició, i és incapaç de lluitar contra ells i plantar-los cara. Així li han anat les coses. De l’altra banda, Eliseu Climent i ACPV, que semblaria que ha arribat a foscos pactes amb la dreta valenciana, pel qual els ha cedit un acte tan important com aquest, a canvi d’una penosa manifestació per la vesprada. Tots sabem en què s’han convertit les manifestacions climentistes: En una espècie de processons, que treu dos vegades a l’any. Les manifestacions i actes nacionalistes deurien fer-se més a sovint, sobretot a la ciutat de València. Així mateix, tots sabem el que pretén Eliseu Climent des de la transició: Desviar el vot nacionalista cap al PSOE, per a la qual cosa usa diverses estratègies. I una d’aquestes és la d’haver convertit un acte de lluita, com és una reivindicació nacionalista, en una pobra processó, on se desvia el missatge nacionalista, atacant a la “dreta” bàsicament, en lloc d’atacar al blaverisme i l’espanyolisme.

Per això, com un acte nacionalista, i en especial a la ciutat de València, ha de ser un acte de lluita, el lloc dels nacionalistes valencians el proper 9 d’Octubre és anar pel matí. I no sols dels nacionalistes, sinó de tot aquell que se considere lluitador per la llibertat i contra el feixisme, ja que eixe acte del matí s’ha convertit en això: Un acte feixista.

Així doncs, des de la nostra web animem a que tots aneu demà pel matí. No tingueu por als feixistes i als blavers. Les forces de l’ordre s’han compromés a defensar tots aquells demòcrates que participen en eixe acte, com ja feren l’any passat. D’altra banda, els feixistes i blavers en eixe acte en realitat no són més de 2000 persones. En la mani nacionalista de la vesprada sol anar una mitjana de 5000 persones. Per això mateix, si eixos que van per la vesprada anaren pel matí, no caldria ni protecció policial, i humiliaríem els feixistes i blavers.

Caldria evidentment, molta organització, que cada organització duguera els seus militants tots junts, i no quedara cap aïllat. I després, que els diferents grups nacionalistes anaren formant un bloc compacte, semblant a com anaven les legions romanes en la testudo:

Caldria, en darrer terme, estar disposat a exercitar la legítima defensa front als atacs feixistes, la qual cosa sempre és dolorosa, però en aquest cas necessària.

Ja és potser tard per a fer tot això, però igual que els fallers, quan es crema la falla ja estan pensant en la falla de l’any que ve, això ja se podria anar pensant i planificant per a l’any que ve.

Endavant!

Guanyarem.

Webmestre.

El Penó de la Conquesta és la bandera conservada més antiga d’Europa (1238). Correspon al penó que hissaren els moros en senyal de rendició de la ciutat de València (en la torre d’Alí Bufat, hui part de l’església del Temple) a l’exèrcit de Jaume I. Prèviament se l’havien donada els conqueridors, perquè això feren. Les seues mesures reals són espectaculars, i es conserva al Museu Històric Municipal de la ciutat de València. Vegem com ens conta el propi Rei En Jaume a la seua Crònica l’episodi del seu hissament: “E quan vim la senyera sus en la torre, descavalcam del cavall, e adreçam-nos vers orient, e besam la terra, e donam gràcies a Déu per la gran mercè que nos havia feita”.

S’acosta el mes de setembre, i aquest serà un mes veritablement negre per al blaverisme.

D’una banda, Juan García Sentandreu compareixerà en judici pels actes presumptament delictius que va fer quan Joan Laporta vingué a València en el mes de gener. Sembla que aquesta volta la cosa no serà tan fàcil per a aquest individu, i que li serà difícil no rebre una condemna per aquests fets, que se sumarà a les darreres condemnes que ha anat rebent els darrers temps, i que devia certament d’haver rebut ja fa temps per la seua participació en nombrosos actes violents i vandàlics des de fa 30 anys, però en fi, mai no és tard.

De l’altra, començarà a tramitar-se la ILP que facilitarà la recepció de TV3 al PV i de Canal 9 al Principat. Tot indica que els partits majoritaris no posaran grans obstacles, i que aquesta recepció mútua serà possible, dins d’un termini de temps raonable. Si hi ha recepció mútua de canals, es trencaran moltes barreres entre el poble valencià i el poble del Principat, augmentarà la comprensió mútua, i en definitiva, s’avançarà en la construcció dels Països Catalans.

No és aquest, doncs, el millor moment per a ells, i si jo fóra ells, senzillament estaria molt preocupat.

Nosaltres hem d’avançar en la nostra lluita per a acabar amb el darrer residu de blaverisme intolerant, que és el GAV, i contra el blaverisme en general, fins a derrotar-los per complet.

I ho aconseguirem.

1-En la darrera protesta contra el llibre de Vicent Flor, eren menys de 50 persones contades.

2-Enguany no han fet la trobada eixa que feien durant l’estiu, prova de que no tenen prou gent per a fer-la.

3-Estan desesperats amb les penyes eixes que han montat (o pretenen montar) en el València C.F. i el Llevant U.E.

I una part d’aquest mèrit és nostra. Està ja clar que la seua principal font de captació d’adeptes era Expojove, i ja vàrem dir que nosaltres hem estat uns dels que han contribuït a que no estiguen presents (ni ho tornen a estar mai més).

Encara tenim altres sorpresetes, en forma d’accions judicials, preparades contra ells. No descansarem fins que els seus dirigents (i els seus “capos” del GAV) es podrisquen en la presó.

I ho aconseguirem.

El blaverisme es presentava (o s’anava a presentar) en dos partits bàsicament:

-Unió Valenciana: L’històric partit del blaverisme, que assolí els seus majors èxits, i que en les darreres eleccions autonòmiques de 2007 encara tragué més de 20.000 vots. Ben és cert que els darrers temps havia agafat una línia de moderació, si bé continuava sense acceptar la unitat de la llengua, i defensant el blaverisme clàssic. Aquestes eleccions no se presentà, i reconegué que tenia una crisi de militància i solvència econòmica.

-Coalició Valenciana: Aquest partit més que històric, fou histèric des dels seus començaments. Dirigit pel reconegut ultradretà Juan García Sentandreu, mantingué una retòrica agressiva, ultraespanyolista i ultradretana des dels inicis, amanida amb un toc de blaverisme, per a dissimular. Sembla que fou finançat des dels orígens per Juan Lladró, i fou un intent desesperat de ressucitar el blaverisme triomfant d’Unió Valenciana en els anys 80 i 90 del segle passat.
Aquestes eleccions ha reduït els seus resultats autonòmics a la meitat, i ha dit que desapareix com a partit.

També es presentava un partit neoblaver, anomenat Units x València. Però a més de que els seus resultats han estat molt minsos (poc més de 3000 vots), són un tipus de blaverisme que res té a veure amb el blaverisme clàssic, maleducat i agressiu. Aquest partit reconeix l’autoritat lingüística de l’AVL i és una gent dialogant i amb la qual es pot parlar. Iguals consideracions podem fer amb l’altre partit neoblaver que es presentava: ENV-RVPVE, que ha tret poc més de 700 vots.

Per contra, ja ho sabeu, Compromís ha tret uns resultats espectaculars (7 % i 6 diputats autonòmics), i ERPV es manté (12.000 vots, quasi iguals que fa 4 anys). També creix EU (5.79 % i 5 diputats autonòmics), que tot i ser un partit d’obediència espanyola, assumeix moltes coses del nacionalisme valencià, començant per la unitat de la llengua i la simbologia històrica del Regne de València: escut i bandera quatribarrada.

Sense poder polític, representació i implantació política, el blaverisme no és res. I tampoc té la capacitat d’influir i condicionar el PP i la resta de partits (com sí que tingué UV en els seus dies de glòria).

Podem dir, per tant, que HEM GUANYAT LA BATALLA DE VALÈNCIA.

Encara resta molt a fer, car les victòries en les batalles (per molt importants que siguen) no condueixen immediatament a la fi de les guerres. Hi ha encara un obstacle en la normalitat nacional de la nostra terra, i aquest obstacle se diu GAV. Després de la seua expulsió d’Expojove (gràcies a les nostres campanyes en gran part), ja no capten adeptes com abans, i si a això unim que els seus membres de més edat van morint-se o disminuint el seu activisme, ens trobem que la seua força real ara és d’unes 100 persones. Però com hem dit moltes vegades, aquest grup és com un virus, que pot infectar altres persones i gent. Per això, per a acabar amb ells definitivament, la millor solució seria la seua il·legalització.

Aquestes eleccions també han produït un altre fenomen inquietant: L’ascens de dos partits ultraespanyolistes (i per tant antivalencians), com són UPyD i España2000. Especialment preocupant és l’ascens d’UPyD, dirigit per la furibunda antinacionalista Rosa Díez, que amb 56.000 vots es converteix en la cinquena força política. Aquest partit podria esdevenir a casa nostra un fenomen semblant al de Ciudadanos (el partit del Yoyas) en el Principat, i per tant, no és gens bo que cresca a casa nostra.

Quant a España2000, l’única diferència que té amb Coalició Valenciana és que, a banda que aquest és un partit obertament espanyolista, sense falsos matisos “valencianistes”, hem de dir que no és un partit racista anticatalà, com sí que ho és (o ho era, donat que sembla haver desaparegut), Coalición Valenciana. En la seua mentalitat espanyolista, els catalans també són “españoles”. A més, encara que siga a títol anecdòtic, en la seua junta directiva hi ha un català, Ernest Milà, i en darrer terme tenen molt bones relacions amb l’ultradretà principatí Josep Anglada. Tanmateix, dos dels seus màxims dirigents, José Luis Roberto i Samuel (Garrido) Azor, tenen un anticatalanisme (i de retruc antivalencianisme) obsessiu i delirant. Els contactes amb el GAV també són fluïds, i no seria estrany que España2000 acabara absorvint-lo, donat que ara a més el GAV com hem dit és poc més que un grupuscle. No obstant l’ascens d’aquest partit, continua siguent un partit francament minoritari, i amb ridícula implantació (en comparació amb els abundosos mitjans que ha usat sempre). Donat que podria convertir-se en el partit on es refugien gran part dels blavers que resten, i que assumisca més i més dels postulats del blaverisme, i l’historial violent i provocador d’aquest partit (sols superat pel GAV), la millor solució per a aquest partit també seria la seua il·legalització.

Però bé, UPyD i España2000 són problemes menors ara com ara, poca cosa en comparació amb els problemes que ha causat el blaverisme des del seu naixement en la transició, i a les dificultats que ha creat per a la represa de consciència nacional dels valencians. Donat que els dos màxims exponents del blaverisme, UV i CV, han fracassat i han desaparegut i/o acabaran desapareguent, ara toca celebrar-ho.

I per tant, reafirmem amb orgull que, HEM GUANYAT LA BATALLA DE VALÈNCIA.

Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, obrir una sèrie d’expedients administratius contra l’entitat responsable d’aquestes emissions, Acció Cultural, cosa que s’ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El passat mes d’octubre, l’entitat ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara s’enfronta a dues multes més que sumen vora 800.000 euros (dels quals ja n’ha pagat 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre la continuïtat de la qual pot posar en perill.

Durant aquests quatre anys, Acció Cultural ha fet patent l’amplíssim suport a TV3 al País Valencià, fins a arribar a l’èxit de la manifestació del passat 16 d’abril a València. En aquest sentit, cal també recordar les 651.650 signatures recollides per la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) “Televisió sense Fronteres” per legalitzar la recepció de totes les televisions en català en el conjunt del domini lingüístic, i que ara podria entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol.

Tant el projecte de llei impulsat per la ILP com el recurs que Acció Cultural ha presentat davant el Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l’entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents si no vol patir l’embargament dels seus comptes corrents i béns mobles i immobles. Davant aquesta greu situació, el nostre deure és col·laborar a fer front col·lectivament a una multa que en realitat és contra tots els que creiem en la pluralitat informativa i la llibertat d’expressió. Per això, avui, diferents mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a Acció Cultural (www.acpv.cat): així com junts vam aconseguir les 651.650 signatures per a la ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per garantir la continuïtat d’Acció Cultural.

Si ho considereu oportú col·laboreu en fer front al pagament de les multes des del següent enllaç:
http://acpv.cat/ajudemacpv/ajudes-dp1

José Luis Roberto, líder del partit xenòfob España 2000 d’àlies “el cojo” i president d’ANELA - prostíbuls i llocs d’alterne, es va emportar a Paquirrín, “el Pantojo“, de festa per Castelló.

Des del grupúscul d’ultradreta, asseguren que Paquirrín no n’és membre, “ni tan sols simpatitzant”, del partit, encara que sí ho són molts dels seus amics. El van convidar perquè estava per la zona i el volien d’amfitrió a la velada de boxeig a la Discoteca Pérgola (Castelló), comenten.

“No hablamos de política, sino de su película”, diuen. A més, indiquen que també hi havia dos jugadors del Vilareal: Cani i Rossi.

Sembla que Paquirrín, que a la película Torrente 4 acompanya el personatge més patriòtic i fatxa de la ficció espanyola, ara ha decidit fer-ho però al món real.

Aquí teniu la foto on podeu comprovar que hi ha més policia que manifestants, 10 persones.